Biblioteca Universitària - Propietat Intel·lectual
"Copyleft" és el terme usat majoritàriament per a referir-se a les llicències lliures.
Entenem per llicències copyleft aquelles que permetent un major control dels creadors sobre les seues obres, investigacions i projectes i una remuneració compensatòria més raonable pel seu treball, també permeten als usuaris finals un millor accés i gaudi dels béns sota aquest tipus de llicències no restrictives.
La Fundació Copyleft defineix copyleft com “grup de llicències que el seu objectiu és garantir que cada persona que rep una còpia d'una obra puga al seu torn usar, modificar i redistribuir el propi treball i les versions derivades del mateix. Unes vegades es permet l'ús comercial d'aquests treballs i en altres ocasions no, depenent què drets vulga cedir l'autor.”
A continuació presentem alguns tipus de llicències copyleft:
- Creative Commons
- Coloriuris
- GPL
Creative Commons és una organització internacional sense ànim de lucre que ofereix un ventall de llicències que abasten des del tradicional sistema de drets d'autor fins al domini públic. Amb les llicències Creative Commons l'autor autoritza l'ús de la seua obra, però l'obra continua estant protegida.
El sistema funciona de la següent forma: l'autor que crea una obra i vol explotar-la a través d'Internet escull una de les llicències Creative Commons i, quan penja la seua obra en Internet, la identifica amb el símbol Creative Commons i li adjunta la llicència d'ús. Així, quan els usuaris accedisquen al document podran identificar fàcilment quines són les condicions que l'autor ha establit per a l'ús de l'obra..
El seu objectiu fonamental és complementar el règim actual dels drets d'autor, i amb tal propòsit han desenvolupat sis llicències, sobre la base de quatre condicions bàsiques: el reconeixement (attribution), la no-comercialització (non commercial), la no creació d'obres derivades (no derivate works) i el compartir igual (share alike).
Existeixen sis models diferents de llicència:
|
| Reconeixement: l'autor permet copiar, reproduir, distribuir, comunicar públicament l'obra, realitzar obres derivades (traducció, adaptació, etc.) i fer d'ella un ús comercial, sempre que se cite i reconega a l'autor original. |
|
| Reconeixement – Sense obra derivada: l'autor permet copiar, reproduir, distribuir, comunicar públicament l'obra i fer d'ella un ús comercial, sempre que se cite i reconega a l'autor original. No es permet, no obstant això, generar una obra derivada de la mateixa. |
|
| Reconeixement – No comercial - Sense obra derivada: l'autor permet copiar, reproduir, distribuir i comunicar públicament l'obra, sempre que se cite i reconega a l'autor original. No es permet, no obstant això, generar una obra derivada de la mateixa ni utilitzar-la amb finalitats comercials. |
|
| Reconeixement – No comercial: l'autor permet copiar, reproduir, distribuir, comunicar públicament l'obra i generar obres derivades, sempre que se cite i reconega a l'autor original. No es permet, no obstant això, utilitzar l'obra amb finalitats comercials. |
|
| Reconeixement – No comercial – Compartir igual: a més dels permisos de la llicència anterior, es possibilita la distribució de les obres derivades, però única i exclusivament amb una llicència del mateix tipus que aquesta. |
|
| Reconeixement – Compartir igual: l'autor permet copiar, reproduir, distribuir, comunicar públicament l'obra, realitzar obres derivades i fer d'ella un ús comercial, sempre que se cite i reconega a l'autor original. A més d'aquests permisos, es possibilita la distribució de les obres derivades, però única i exclusivament amb una llicència del mateix tipus que aquesta. |
Totes les llicències Creative Commons obliguen al reconeixement de l'autor de l'obra i, si l'autor vol, també haurà d'indicar-se la font (per exemple, institució, publicació o revista) on s'ha publicat.
Aquestes llicències s'estableixen a perpetuïtat, és a dir, tota la durada de la protecció de l'obra. L'autor es reserva el dret, en qualsevol moment, d'explotar l'obra amb una altra llicència (siga Creative Commons o no), o, fins i tot, de retirar-la, però la llicència prèviament atorgada continuarà vigent. Les llicències Creative Commons no tenen caràcter d'exclusiva, per tant l'autor pot atorgar altres llicències sobre la mateixa obra amb condicions diferents, però les subsegüents llicències només es podran atorgar en règim de no exclusivitat.
El projecte Creative Commons Espanya es va associar a aquest projecte pràcticament des de l'inici. Avui dia les llicències estan totalment traduïdes i adaptades a la legalitat espanyola des de l'1 d'Octubre del 2004. La institució afiliada a Creative Commons Espanya és la Universitat de Barcelona (UB)
Si voleu ampliar informació visiteu la pàgina oficial de Creative Commons i Creative Commons Espanya
ColorIuris és un sistema que va nàixer a Saragossa en 2005 desenvolupat per l'advocat Pedro Canut.
Es defineix com “un sistema mixt d'autogestió i cessió de drets d'autor en línia a partir del model continental” amb efectes legals per a creadors de 25 països, entre els quals es troba Espanya.
Combina eines web i eines jurídiques perquè els titulars de drets d'autor puguen registrar els seus continguts digitals i autogestionar els seus drets d'autor (de forma gratuïta o remunerada) dins i fora de la xarxa, amb seguretat jurídica a nivell internacional.
ColorIuris està destinat als creadors de continguts (literaris, musicals, audiovisuals i fotogràfics) que utilitzen el World Wide Web per a la seua difusió, publicació i/o posada a disposició que vulguen cedir els drets patrimonials de les seues creacions dins i fora de la xarxa.
ColorIURIS atorga als autors diferents possibilitats d'usar els acords de llicència (contractes), a elecció dels titulars dels drets, en funció d'on estiga allotjat el contingut.
Els colors juguen un paper essencial en ColorIURIS, ja que a través d'un codi de colors que inclou el roig, groc, verd i blau s'informa al visitant d'un lloc web de la política de drets d'autor que ha establit el propietari del mateix.
El significat dels colors no solament depèn del to, sinó també de la seua situació.
Si voleu ampliar informació i seleccionar la que més vos interesse visiteu la pàgina oficial de ColorIURIS
La FSF (Free Programari Foundation) manté i defensa la Llicència Pública General de GNU.
Està orientada principalment a protegir la lliure distribució, modificació i ús de programari i és usada per la majoria dels programes de GNU i més de la meitat dels paquets de programari lliure. L'última versió és la 3.
El seu propòsit és declarar que el programari cobert per aquesta llicència és programari lliure i protegir-ho d'intents d'apropiació que restringisquen aqueixes llibertats als usuaris
Aparte la FSF també és responsable de la Llicència Pública General Reduïda GNU (GNU LGPL), la Llicència de documentació lliure GNU (GNU FDL) i Llicència Pública General d'Affero de GNU.
Podeu trobar més informació en la web oficial de GNU
Vos recomanem que visiteu la Web de la Fundació Copyleft, on podreu trobar una llista de Faqs sobre copyleft que vos resoldran molts dubtes, des d'ací podeu enllaçar.

