Saltar apartados

Faqs. Tecnologies de la Informació

 

Drets d'autor en l'entorn digital

  • Continuen vigents els drets d'autor a l'entorn d'Internet?

Sí, tots els drets dels autors (còpia, distribució, comunicació pública, etc.) continuen sent reservats a l'entorn d'Internet, malgrat la facilitat amb que es pot copiar o difondre la informació.

  • Quines normes protegeixen els drets d'autor en Internet?

Dos són els Tractats a nivell internacional celebrats en Ginebra per l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI):

- El Tractat de l'OMPI sobre Dret d'Autor (WCT), que s'ocupa de la protecció dels autors d'obres literàries i artístiques, com a escrits, programes informàtics, bases de dades originals, obres musicals, obres audiovisuals, obres d'art i fotografies.

- El Tractat de l'OMPI sobre Interpretació o Execució i Fonogrames (WPPT), que protegeix certs "drets connexos o afins" com els drets dels artistes intèrprets o executants i dels productors de fonogrames.

Tots dos tractats han sigut ratificats per Espanya (BOE del 18 de juny de 2010).

  • Quan es visualitza, sense descarregar, una imatge o document en Internet, es realitza un acte de reproducció? I quan un arxiu de text, so o imatge va d'un servidor a un altre a través d'Internet?

Segons l'art. 5.1 de la Directiva 2001/29/CE relativa a l'harmonització de determinats aspectes dels drets d'autor i drets afins als drets d'autor en la societat de la informació (DDASI) i l'art. 31.1 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI), aquests actes són reproduccions provisionals o transitòries que no necessiten autorització de l'autor ja que formen part d'un procés tecnològic, sense significació econòmica pròpia.

  • Existeix distribució en Internet?

No, doncs no es produeix la distribució d'una obra sense exemplars físics.

La LPI entén per distribució la posada a la disposició del públic de l'original o de les còpies de l'obra, en un suport tangible, mitjançant la seua venda, lloguer, préstec o de qualsevol altra forma.

  • Quan una obra es col·loca en Internet, s'infringeix el dret de comunicació pública?

Sí, si es realitza sense l'autorització de l'autor.

L'autor d'una obra té atribuït el dret exclusiu de comunicació al públic en general. Quan es col·loca la seua obra en una xarxa, es possibilita que puguen accedir a ella infinitat de persones, en el moment i lloc que desitgen.

Per a considerar que hi ha comunicació pública no és necessari que l'usuari accedisca a l'obra, n'hi ha prou que l'obra estiga posada a la disposició del públic, com succeeix en Internet.

  • Quan una obra passa de paper a un format electrònic o de qualsevol format analògic a digital, s'infringeix el dret de transformació?

No, no hi ha transformació de l'obra quan solament canvia el suport que la conté, no es realitza una obra diferent. No obstant açò, s'hauria de sol·licitar autorització a l'autor si es pretén difondre la mateixa.

Internet

  • L'accés a continguts gratuïts en Internet, ens autoritza a l'apropiació de la informació continguda en una web?

En absolut. L'ús de la informació facilitada per una web ha d'ajustar-se a la legislació vigent, per tant, els textos, les imatges, les fotografies, el disseny, les seqüències musicals, els vídeos o audiovisuals, etc. de qualsevol web, blog, escriptori virtual... estan protegits per la legislació aplicable a la propietat intel·lectual

  • Què és una xarxa P2P?

Mitjançant una xarxa P2P (peer to peer) un usuari de la xarxa pot descarregar-se en el seu ordinador arxius de música, pel·lícules, videojocs, etc., procedents dels discos durs d'altres usuaris que es troben en la mateixa xarxa i utilitzen el mateix programa.

  • L'intercanvi d'obres audiovisuals a través d'una xarxa P2P sense autorització dels propietaris dels drets de propietat intel·lectual, quins drets vulnera?

Reiterada jurisprudència ha mantingut que mitjançant l'accés a una obra en una xarxa P2P, es realitza una reproducció de l'obra, sense consentiment del seu titular, es fa un ús col·lectiu de la mateixa i amb la "pujada" de la reproducció s'atempta a l'exclusivitat de l'explotació de l'obra i la seua reproducció que és objecte de protecció per l'art. 270 del Codi Penal. A més, quan es deixen les obres a la disposició de la resta d'usuaris en Internet, aquesta conducta també pot encaixar en el concepte de comunicació pública definit en l'art. 20 LPI i tipificat en l'art. 270 del Codi Penal (Acte núm.732/2009 d'11 de novembre de l'Audiència Provincial de Barcelona).

La Fiscalia General de l'Estat va publicar en 2015 una circular aclarint criteris sobre els delictes contra la propietat intel·lectual. En ella s'indica que un usuari particular que descarrega contingut a través de P2P ho fa sense ànim d'obtenir benefici econòmic i açò no encaixa amb un delicte penal, encara que pot constituir una infracció civil.

  • Si cree una web amb enllaços a altres pàgines, infringisc els drets d'autor?

Actualment el debat se centra en si els enllaços constitueixen o no actes de comunicació pública i si, en funció d'açò, es poden realitzar sense autorització o no. Segons algunes sentències dels últims anys del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea), els enllaços a pàgines web són tècnicament actes de comunicació pública, però si enllacen a contingut lícitament allotjat en Internet, no constitueixen infracció de drets d'autor al no crear un públic nou (casos Svensson, Bestwater, etc.). Segons altres sentències (casos GS Mitjana, Filmspeler,...), els enllaços a continguts allotjats en Internet sense autorització poden ser considerats actes de comunicació pública o no segons les circumstàncies de cada cas i d'açò dependrà el que es considere una infracció o no.

A Espanya, la Secció Segona de la Comissió de Propietat Intel·lectual pot tancar webs "pirates" i imposar multes prèvia denúncia dels titulars de drets, en alguns casos sense que siga necessària una prèvia autorització judicial.

  • En el cas de les descàrregues i les pàgines d'enllaç, quan es comet delicte penal i quan no?

D'una circular de la Fiscalia General de l'Estat publicada en 2015 aclarint criteris sobre els delictes contra la propietat intel·lectual es pot deduir que:

  • Si descarregues arxius P2P com a usuari particular, no comets delicte penal, ja que no duus a terme cap tipus d'explotació econòmica, però et poden exigir responsabilitat civil. De la mateixa forma, quan comparteixes continguts, pot constituir una infracció civil, no penal.
  • Si puges continguts protegits per drets d'autor sense l'autorització corresponent i obtens beneficis econòmics, comets un delicte penal.
  • Si tens una pàgina d'enllaços i et lucres amb ella, comets un delicte penal. Però si és una pàgina d'enllaços creada i mantinguda pels propis usuaris, sense publicitat i sense cap mitjà per a obtenir benefici econòmic, no es considera delicte penal, encara que pot ser objecte d'accions civils o administratives ja que en realitzar un acte de comunicació pública vulnera la LPI.
  • Si una obra ja s'ha difós per Internet, necessite autorització del seu autor per a utilitzar-la?

Sí, doncs la seua difusió per Internet no significa que el titular dels drets d'autor haja autoritzat la seua explotació renunciant a obtenir una remuneració. O siga, que un contingut estiga en lliure accés en Internet no significa que estiga lliure de drets.

Digitalització

  • Què és digitalitzar una obra?

Digitalitzar una obra consisteix a realitzar una còpia digital de la mateixa. Per tant, quan es digitalitza una obra es realitza un acte de reproducció.

  • Si es digitalitza una obra, s'atempta el dret d'integritat?

No, no suposa un atemptat contra la integritat de l'obra, ja que no l'estem modificant. Si l'obra digitalitzada es col·loca en Internet sense consentiment previ, es vulneren els drets patrimonials de l'autor però no la integritat de l'obra.

  • Si es digitalitza una obra, es fa una còpia en un CD, DVD, en un disc dur, en una memòria externa o en el servidor de la nostra institució, estem duent a terme actes de reproducció?

Sí, estem realitzant actes de reproducció. Per a açò necessitem l'autorització de l'autor de l'obra o que siga un ús permès en la Llei de Propietat Intel·lectual.

Obres audiovisuals

  • Què és una obra audiovisual?

Segons la LPI, una obra audiovisual, igual que una cinematogràfica, és una creació expressada a través d'imatges amb o sense so incorporat, destinada a mostrar-se en aparells de projecció o per qualsevol altre mitjà de comunicació pública de la imatge i del so.

  • Què és una obra multimèdia?

Una obra multimèdia és una modalitat d'obra audiovisual que conté textos, imatges fixes o en moviment, sons i/o gràfics, creada per mitjà de la tecnologia digital i dotada d'un major o menor grau d'interactivitat.

Encara que la LPI no l'esmenta, sí apareix recollida en l'art. 14.o) del Reglament del Registre de la Propietat Intel·lectual , Reial decret 281/2003, de 7 de març.

  • Quin règim jurídic se li aplica a una obra multimèdia?

L'obra multimèdia, en estar formada per música, so, imatges, etc., no pot tenir una resposta jurídica uniforme. Cada obra continguda en una obra multimèdia té el seu propi règim de protecció.

  • Quins subjectes tenen atribuïts els drets d'autor en una obra multimèdia?

Poden ser varis els subjectes que intervinguen en la realització d'una obra multimèdia, doncs pot ser una obra composta i, a voltes, col·lectiva, llevat que siga el resultat d'un treball individual o d'un treball en col·laboració.

  • Què diferencia una "obra fotogràfica" d'una "mera fotografia"?

Una "obra fotogràfica" és producte de la intel·ligència, en la qual intervé un alt nivell d'originalitat i creativitat, mentre que una "mera fotografia" no és més que una mera reproducció d'una imatge, sent una prestació de caràcter eminentment tècnic (Sentencia Audiència Provincial Barcelona, Secció 15, de 10 de setembre de 2003).

L'originalitat d'una "obra fotogràfica" no radica únicament en el caràcter inèdit de l'objecte fotografiat, sinó en l'elecció de la llum, l'enfocament i l'enquadrament de la fotografia (Sentencia Audiència Provincial Astúries núm. 170/1999, Secció 4, de 20 de març).

  • Qui realitza una "mera fotografia", té reconeguts drets d'autor?

Els realitzadors d'una "mera fotografia" gaudeixen del dret exclusiu d'autoritzar la seua reproducció, distribució i comunicació pública, igual que els autors d'obres fotogràfiques. Aquest dret té una durada de 25 anys computats des de l'1 de gener de l'any següent a la data de realització de la fotografia. El realitzador d'una "mera fotografia" no té, no obstant açò, drets morals sobre la mateixa ni tampoc altres drets patrimonials que no siguen els anteriorment citats.

  • Dret de cita en l'obra audiovisual

Es regeix, igual que qualsevol altra obra, per l'art. 32 de la LPI.

Programes d'ordinador i bases de dades

  • Respecte als programes d'ordinador, què protegeix la Llei de Propietat Intel·lectual?

La LPI no solament protegeix el programa d'ordinador original, sinó també la seua documentació preparatòria, així com la documentació tècnica i els seus manuals d'ús.

  • Qui té la titularitat sobre els drets d'autor d'un programa d'ordinador?

La persona o grup de persones que ho haja creat o la persona jurídica que es designe com a titular, en els casos expressament prevists per la llei.

  • Què és una base de dades segons la Llei de Propietat Intel·lectual?

És una col·lecció d'obres, de dades o d'altres elements independents disposats de manera sistemàtica o metòdica i accessibles individualment per mitjans electrònics o d'una altra forma.

  • Què és objecte de protecció intel·lectual en una base de dades?

La propietat intel·lectual protegeix únicament l'estructura de la base de dades en relació a la forma d'expressió i disposició dels seus continguts.

La protecció de la propietat intel·lectual d'una base de dades no s'aplica als seus continguts, ni és extensible als programes d'ordinador utilitzats en la fabricació o en el funcionament de base de dades accessibles per mitjans electrònics.

  • Si consulte una base de dades, quines accions puc realitzar sense vulnerar la propietat intel·lectual?

Si eres un usuari legítim podràs efectuar, sense l'autorització de l'autor, tots els actes necessaris per a l'accés al contingut de la base de dades i a la seua normal utilització (art. 34.1 LPI).

No necessites autorització de l'autor d'una base de dades ja divulgada, en els següents casos (art. 34.2 LPI):

  • Quan es realitze una reproducció amb finalitats privades d'una base de dades no electrònica.
  • Quan s'utilitze la base de dades amb finalitats d'il·lustració de l'ensenyament o de recerca científica, sense objectiu comercial i citant la font.
  • Quan s'utilitze la base de dades per a finalitats de seguretat pública o a l'efecte d'un procediment administratiu o judicial.
  • Puc fer una còpia privada d'un programa d'ordinador o d'una base de dades?

No, doncs la LPI autoritza a les persones físiques a reproduir per a ús privat tota classe d'obres, excepte els programes d'ordinador, les bases de dades i les reproduccions d'obres que s'hagen posat a la disposició del públic per procediments amb fil o sense fil (art. 31 LPI).

Mesures tecnològiques de protecció de l'obra

  • Què és una "mesura tecnològica de protecció" d'una obra?

És qualsevol tècnica, dispositiu o component que impedeix o restringeix en les obres actes no autoritzats pels titulars de la propietat intel·lectual.

  • Puc introduir mesures tecnològiques en la meua obra?

Sí, la legislació admet que la protecció de l'ús d'una obra siga realitzada pels seus titulars mitjançant un control d'accés, un procediment de protecció (codificació, aleatorització o una altra transformació de l'obra) o un mecanisme de control de copiat.

  • Tinc absoluta llibertat sobre la meua obra per a aplicar les mesures tecnològiques?

No, les mesures tecnològiques han de respectar l'accés a l'obra dels beneficiaris dels límits legalment previstos.

Llicències

  • Com puc protegir la meua obra d'usos indeguts (plagi, reproducció per a finalitats comercials, etc.) si està en accés obert?

Per a poder protegir la teua obra d'usos indeguts, pots obtenir una llicència Creative Commons.

Creative Commons ofereix un ventall de llicències que abasten des d'algunes opcions més restrictives fins al domini públic. Amb les llicències Creative Commons l'autor autoritza l'ús de la seua obra, però l'obra continua estant protegida.

  • Què és una llicència Creative Commons?

Una llicència és un instrument legal (acord/contracte) que indica què es pot i què no es pot fer amb una obra intel·lectual.

A diferència del clàssic "tots els drets reservats" que garanteix el dret d'autor per defecte, les llicències Creative Commons es van crear per a ser assignades pel creador o el titular dels drets d'autor, que decideix què drets vol reservar-se o alliberar sobre la seua obra intel·lectual ("alguns drets reservats").

Les llicències Creative Commons estan adaptades a la legislació internacional.

  • Com puc utilitzar una llicència Creative Commons?

El sistema funciona de la següent forma: l'autor que crea una obra i vol explotar-la a través d'Internet escull una de les llicències Creative Commons i, quan penja la seua obra en Internet, la identifica amb el símbol Creative Commons i li adjunta la llicència d'ús. Així, quan els usuaris accedisquen al document podran identificar fàcilment quins són les condicions que l'autor ha establit per a l'ús de l'obra. Existeixen sis models diferents de llicència, que pots consultar en la web de Creative Commons.

  • A quin tipus d'obres es pot aplicar una llicència Creative Commons?

A través de les llicències Creative Commons es poden llicenciar tot tipus d'obres intel·lectuals. Per exemple, fotos, llibres, textos acadèmics, vídeos, animacions, música, llocs web, blogs. etc. Però en el cas del programari, Creative Commons recomana utilitzar una altra llicència: la Llicència Pública General de GNU de la Fundació per al Programari Lliure [FSF].

  • Què significa CC0?

CC0 (Creative Commons Zero) és la llicència de domini públic de Creative Commons. Significa "sense drets reservats". CC0 permet als creadors i propietaris de continguts amb drets d'autor renunciar a ells perquè uns altres puguen usar-los lliurement per a qualsevol propòsit sense restricció.

  • Totes les Llicències Creative Commons són Copyleft?

No. Les llicències Copyleft garanteixen el dret de qualsevol usuari a utilitzar, modificar i redistribuir un material o els seus derivats, sempre que es mantinguen aquestes mateixes condicions d'utilització i difusió. No obstant açò, algunes llicències Creative Commons especifiquen la prohibició de fer obres derivades, és a dir, modificacions del treball original.

  • Necessite autorització per a utilitzar obres i prestacions difoses en Internet?

Llevat que aquestes obres o prestacions estiguen protegides per llicències lliures (GNU, Creative Commons, etc.), sempre s'haurà de sol·licitar permís a l'autor o titular dels drets d'explotació.

  • Què puc fer si algú no respecta els termes que s'estableixen en la llicència que he adjuntat a la meua obra?

Quan un usuari decideix utilitzar una obra amb una llicència Creative Commons, es converteix en llicenciatari i es compromet a acceptar i respectar les condicions de la llicència establida per l'autor.

En el cas d'incompliment o infracció d'una llicència Creative Commons, l'autor, com amb qualsevol altra obra i llicència, podrà recórrer als tribunals. Quan es tracte d'una infracció directa (per un usuari de la llicència Creative Commons), l'autor li podrà demandar tant per infracció de la propietat intel·lectual com per incompliment contractual (ja que la llicència crea un vincle directe entre autor i usuari/llicenciatari).

El dret moral d'integritat arreplegat per la legislació espanyola queda protegit encara que no aparega en les llicències Creative Commons. Aquestes llicències no substitueixen ni redueixen els drets que la llei confereix a l'autor; per tant, l'autor podria demandar a un usuari que, amb qualsevol llicència Creative Commons, haguera modificat o mutilat la seua obra causant un perjudici a la seua reputació o els seus interessos. Per descomptat, la decisió de quan hi ha hagut mutilació i de quan la mutilació perjudica la reputació o els interessos de l'autor quedaria en mans de cada Jutge o Tribunal.

  • Què és una llicència d'ús de proveïdors d'informació?

La llicència d'ús de proveïdors d'informació és un contracte, de caràcter privat, que regeix la relació contractual entre el propietari o creador d'una obra (base de dades, paquets de revistes electròniques o de llibres electrònics, etc.) i la institució o persona jurídica que compra o subscriu aquesta obra, per exemple la Biblioteca de la Universitat d'Alacant.

La llicència arreplega els termes i condicions per a l'ús de l'obra per part de qui subscriu, així com la remuneració i/o reconeixement per al propietari o creador, segons la legislació sobre drets d'autor vigent, en la majoria dels casos, en la jurisdicció a la qual està adscrit el propietari o creador.

 

Biblioteca Universitària - Propietat Intel·lectual


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 Exts. 1225 y 1226

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464