Saltar apartados

Mikel d'Epalza i María Jesús Rubiera

 

La col·lecció donada per Mikel de Epalza  i María Jesús Rubiera, doctors en Filologia Semítica, reuneix un valuós conjunt de llibres, revistes i separates de singular utilitat per a enriquir els estudis àrabs i islàmics a la Universitat d'Alacant.

 

 

 

La ubicació de la col·lecció es reparteix entre la Sala d'Investigadors , la segona planta de la Biblioteca de Filosofia i Lletres i el Dipòsit de la Biblioteca Universitària.

 

 

  • Si vols consultar aquesta donació en el catàleg fes clic ací .

Mikel d'Epalza (1938-2008)

Mikel de Epalza Ferrer és considerat un dels grans arabistes del segle xx a Espanya, una figura destacada en islamologia, un grandíssim especialista en mudèjars i moriscos que va contribuir a establir llaços científics i acadèmics entre el món àrab i Espanya.

Doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Filosofia, Filosofia Eclesiàstica i Teologia, va ser professor a les universitats d'Orà, Alger i Tunísia, com també en diverses universitats espanyoles. Amb tot, va ser a la Universitat d'Alacant on exerciria durant més temps la seua labor acadèmica com a professor des de 1979, quan obté la Càtedra d'Estudis Àrabs i Islàmics d'Alacant, fins a l'any de la seua jubilació, el 2008. Cal remarcar la seua direcció del màster d'Estudis Euroàrabs, que va permetre l'obertura de noves línies d'investigació a la Universitat d'Alacant, centrades en l'economia, els problemes socials o l'estudi del dret islàmic.

Les principals línies de recerca, docència i divulgació mantingudes al llarg de la seua vida acadèmica són:

  • La història de l'Islam, la islamologia, principalment de l'Alcorà, però també de la vida religiosa i l'urbanisme.
  • La història i les relacions entre musulmans i cristians.
  • La història de la península Ibèrica i el món àrab, amb estudis dedicats als mossàrab, els mudèjars, els moriscos i la toponímia d'origen àrab.
  • La història arabocatalana, amb els treballs sobre Anselm Turmeda o Fèlix d'Urgell, la toponímia o l'estructuració del territori.
  • Les relacions entre el Magrib i els pobles d'Espanya, amb treballs sobre les migracions al Magrib o conflictes hispanomusulmans del segle XVIII-XX.

De tot el conjunt d'obres publicades, en destaquen principalment dues, les quals constitueixen aportacions fonamentals a la literatura i llengua catalanes.

La primera, l'estudi de la Tuhfa d'Anselm Turmeda, a la qual va dedicar la seua tesi doctoral i part del seu treball com a investigador. L'obra d'aquesta curiosa personalitat, el franciscà mallorquí Ansem Turmeda, convertit a l'islam a Tunísia en l'últim quart del segle xiv, va ser una de les grans passions d'Epalza. La Tuhfa és una obra escrita per a musulmans, de controvèrsia anticristiana, en què el franciscà mallorquí aporta arguments per a rebatre la fe cristiana, a més de narrar la seua conversió religiosa i la seua integració en l'administració tunisiana. La seua tesi va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona i va ser editada en castellà per la prestigiosa Acadèmia Nazionale dei Licei el 1971 amb el títol La Tuhfa, autobiografía y polemica islamica contra el Cristianismo de Abdallah al-Taryuman (Fra Anselmo Turmeda ).

La segona, la traducció del llibre de l'Alcorà al català ( L’Alcorà. Traducció de l’àrab al català. Introducció a la lectura i cinc estudis alcorànics , Barcelona, Proa, 2002), elaborada a en col·laboració amb Josep V. Forcadell i Joan M. Perujo, va ser guardonada amb el Premi Nacional de Traducció 2002. Aquest treball li va reportar el reconeixement internacional i acadèmic.

L'interès d'aquesta obra rau en el fet que, més enllà de ser respectuosa amb els continguts del text original i d'intentar que tinga una aparença literària bella, s’hi busca una lectura d'obra universal , atractiva i plaent, com ho és en àrab, mirant de reproduir la musicalitat d'aquesta llengua, així com l'exposició dels criteris de traducció utilitzats.

Font :

BERNABÉ PONS, Luis. Departament de Filologies Integrades, Universitat d'Alacant;

FORCADELL, Josep, PERUJO, Joan M. “Míkel de Epalza Ferrer, un llegat generós a la cultura en llengua catalana” . Llengua i Literatura, núm. 20 (2009), pàg. 415-424;

BERMEJO, Fernando, Míkel de Epalza, arabista e islamólogo .

María Jesús Rubiera (1943-2010)

Especialista mundial en literatura d’Al-Àndalus i en estètica àrab, es va doctorar en Filologia Semítica per la Universitat Complutense de Madrid, va ser professora d'aquesta mateixa universitat, i a partir del 1981, de la d'Alacant, en la qual guanyaria la Càtedra d'Estudis Àrab i Islàmics. Quan va arribar a la Universitat d'Alacant va ser directora del Departament de Filologia Catalana, d'Estudis Àrabs i Islàmics i Filologia Francesa, que en l'actualitat s'ha convertit en el de Filologies Integrades, on va destacar per la seua gestió. Juntament amb el seu marit, Míkel de Epalza, va impulsar els estudis àrabs i islàmics a la Universitat d'Alacant i a la província en general, amb treballs i conferències referits al passat islàmic de Xarq Al-Àndalus.

Fundadora i directora de la revista Sharq Al-Andalus. Estudios Árabes , va veure en les seues pàgines un homenatge a la seua persona (núm. 10-11, 1993-1994). També va ser membre del consell assessor de la revista Al-Andalus-Magrib , de la Universitat de Cadis.

Les seues línies d'investigació van versar sobre la literatura àrab medieval, les inscripcions poètiques de l'Alhambra i el Generalife, els estudis sobre Les mil i una nits, i les seues relacions entre la literatura àrab medieval i les literatures europees. També destaca la gran aportació de la seua tesi doctoral: l'existència de versos d'un segon poeta en les parets de l'Alhambra, Ibn al-Yayyâb, de qui va editar i va traduir el seu divan.

Des de la literatura andalusina, el seu interès es va anar expandint a altres temes: la Granada nassarita, els moriscs i la toponímia hispanoàrab, sobretot en localitats com Villena, Asp, Xàtiva o Dénia, l'estètica àrab, el jardí àrab, la literatura escrita per dones, la història àrab de Xarq Al-Àndalus, la poesia estròfica, la possible influència i relació àrab en les kharges i la literatura catalana, els moriscos, etc.

Consumada traductora, va traslladar al castellà l’obra de diversos poetes andalusins i innombrables textos pertanyents al passat àrab peninsular.

Font :

BERNABÉ PONS, Luis. Departament de Filologies Integrades, Universitat d'Alacant.

María Jesús Rubiera, "La arabista del ‘otro’ poeta de la Alhambra”

Biblioteca Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 965 90 3996

Fax: (+34) 96 590 3735

Twitter: http://twitter.com/BibliotecaUA

Facebook: http://www.facebook.com/biblioteca.UA

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464