Saltar apartados

Paco Hernández Rodríguez

La donació de Paco Hernández Rodríguez inclou obres de teatre popular breu valencià dels segles XIX i XX. La col·lecció es troba dipositada en la Biblioteca de Filosofia i Lletres, formant part de la secció Fons Teatral Valencià exclosa de préstec i amb accés restringit a personal investigador.

 

 

  • Si voleu consultar aquesta donació en el catàleg punxeu  ací .

Paco Hernández Rodríguez (1892-1974)

Primer actor i director artístic. Fou la figura mítica difussora del teatre valencià a les comarques alacantines durant bona part del segle XX.

Nasqué el 9 de febrer de 1892 al barri de la Vilavella d’Alacant. Abans dels 10 anys ja actuà a la Societat Echegaray, fent papers infantils. Després començà a practicar el cant a l’Orfeó d'Alacant i immediatament debutà com a tenor còmic en Bohemios.

Se n’anà amb la seua família a l’Argentina, on actuà amb Emilio Carreras, Pepe Moncayo i Consuelo Mayendia. De tornada a a la seua ciutat natal, treballà amb l’alacantina Josefina Hernández. Als 18 anys era corista al Saló Novetats. Formà part dels conjunts lírics dirigits per Pepe Carreras, Jesús Sara, Joaquin Giménez, Enrique Beüt i Pepe Ángeles, amb l’últim de les quals actuà a Andalusia, Múrcia i molts pobles de la província alacantina.

El 1926 la seua carrera artística donà un tomb fonamental en crear la seua pròpia companyia especialitzada en el teatre valencià. Compatibilitzà aquesta activitat dramàtica amb el treball de pintor artesanal i d’artista foguerer. Treballà junt a les primeres actrius Teresa Barrachina i Lolita Millà, i els actors Àngel Mas i Antonio Prieto, entre d’altres artistes alacantins. Va actuar de manera estable, si més no durant els caps de setmana, al Saló España o al teatre Monumental d'Alacant fins a la Guerra Civil. També feien "bolos" per altres locals secundaris de la ciutat i dels pobles de la província, especialment a Elx, on eren molt ben rebuts. La seua fama arribà a València, on va treballar al Saló Novetats  durant el període 1931-1935.

Arribà a portar un extens repertori de més d’un centenar de peces valencianes, que fou engrossat amb la traducció de diverses obres castellanes. Tanta fou la seua popularitat que molts autors li donaven l’exclusiva per presentar llurs produccions o li’n feien, de noves, expressament per a ell, com fou el cas del prolífic saineter valencià Paco Barchino.

Després de la Guerra Civil, hagué de passar-se’n al castellà i s’enrolà en un conjunt amb l’alacantí Jaume Olmos i Manolo Codeso, amb el qual recorregué la Manxa, Múrcia i Andalusia. A partir de 1947 es dedicà de nou al teatre valencià. Posseïa una incomparable vis còmica, forjada durant una llarga vida artística. Tant és així que tornà de bell nou a València, al front d'una companyia que va actuar al teatre Alkázar en el període 1952-1956. Es retirà dels escenaris l’any 1963, després de celebrar els cinquanta anys de treball ininterromput. I ens abandonà definitivament el 18 de novembre de 1974.

Tots els artistes consagrats tenen el que podríem denominar les seues obres preferides, aquelles que ha executat amb més estima i que li han valgut el més ressonant i merescut èxit, però, en el cas de Paco Hernández, el seu repertori és tan amplíssim, amb més de 200 comèdies estrenades, que és difícil destacar-ne algunes. Tanmateix, les comèdies que més representà foren El llenguatge del tabaco, Als bous de Castelló, Dos toreros de cartó, Es canvia moto per sogra, La cotorra del mercat, Colombaire de profit, Pare vosté la burra, amic i Deixa’m la dona, Pepet. A més de gaudir de merescuda fama com a actor còmic, igualment fou molt apreciada la interpretació que feia del personatge de Jesucrist en La Pasión y muerte de Jesús , d’Enrique Zumel, drama que es representava totes les Setmanes Santes, així com també del personatge de Ciuti de Don Juan Tenorio, drama romàntic obligat en les funcions de Tots Sants.

També cal recordar-lo com a autor original, ja que escrigué el drama Sang torera o la mort del nostre ídol (1929), sobre la tràgica mort a Inca del torero alacantí Àngel Celdrán Carratalá; El Sol de la Llibertat (1933), obra de temàtica social, i, en col·laboració amb Antulio Sanjuán, l'exitosa revista musical Benacantil (1950) i la peça festera Sempre fogueres o Alacant és la glòria (1961). També adaptà als costums locals alacantins diverses peces del popular autor valencià Paco Barchino.

Amb Paco Hernández treballaren la seua filla, Maruja, i el seu gendre, Evarist García, dos magnífics intèrprets del nostre teatre còmic, que, posteriorment, fundaren el Grup de Teatre Valencià Paco Hernández (1984) en record d’aquest gran artista.

Font: Jaume Lloret i Esquerdo. Investigador. Universitat d'Alacant

Enllaços relacionats:

 

Biblioteca Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 965 90 3996

Fax: (+34) 96 590 3735

Twitter: http://twitter.com/BibliotecaUA

Facebook: http://www.facebook.com/biblioteca.UA

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464